El Festival ÍTACA dedica una nit a la jove discogràfica Luup Records que presenta tres promeses de l’escena catalana amb propostes trencadores i rabiosament actuals: The Tyets, Galgo Lento i Ariana Abecasis. 

Si parlem de l’escena urbana de casa nostra, hi ha un nom que s’està obrint camí de forma clara amb un nou estil sota el braç, el trapetón, i unes lletres còmiques i quotidianes que estan enganxant a tota una generació. Parlem dels The Tyets, des de Mataró, duet que barreja trap, reggaeton, ritmes llatins i influències pop i autors de hits com RRHH (Tinc una Casa), Hamaking, Menorca o Txarango al Canet Rock. A ÍTACA  presentaran el seu disc debut, El Pipeig. 

Galgo Lento és l'alter ego del compositor i productor català Martí Galan Velasco. Amb sons onírics que cavalquen entre el lo-fi i el pop metafísic, tots ells creats a la seva habitació, Galgo Lento expressa les seves "inquietuds mil·lenials", fent referències a l'amor, un futur incert, un passat perdut i un present que gairebé no existeix, plasmats a la perfecció al seu disc debut Dies i dies.

Finalment, l'univers oníric d'Ariana Abecasis està perfectament dibuixat en cadascuna de les seves cançons. Sons que abraçen, melodies fresques, lletres punyents, ritmes que fan moure el cos, intensitat d'emocions, i un atreviment poc comú fusionant el latin, el trap i l'electrònica. Així és com l'artista aconsegueix sorprendre amb un estil propi, eclèctic i únic, que culmina al seu nou disc Adiós, no es para siempre. 

Els dos darrers anys Núria Graham no ha tingut descans. Després d’una gira que la va portar als escenaris dels festivals i escenaris més rellevants del país amb incursions a Portugal, Berlín, França i Londres, la cantautora va publicar Marjorie (2020), un disc exquisit, un viatge màgic a través de deu cançons que van captar l’atenció del públic nacional i internacional. 

Recentment ha llançat At Last, un senzill de dues cançons coproduït per Jordi Casadessús, i que actua com a frontissa entre Marjorie (2020) i l’exploració del nou escenari sonor que ha iniciat la cantautora. Aquest camí culminarà amb un nou disc. Tot i que At Last es va gravar abans que Marjorie, aquests temes són els que marcaran l’evolució estilística de Graham, amb el piano i el soul com a protagonistes, i que podrem veure en el seu concert al festival ÍTACA.

Des de que el 2015 Graham va sorprendre públic i crítica amb el seu debut First Ttracks, no ha deixat de madurar fins a consolidar-se com una  artista imprescindible del folk-pop a l’Estat espanyol.

Llepolies és el nom del tercer disc d’estudi de la banda valenciana Zoo. Quatre anys després del llançament del seu últim treball, l’exitòs Raval (2017), Zoo reforça el seu particular estil musical basat en la mescla del rap combatiu i la música electrònica. Autoproduït per la banda, Llepolies inicia el camí cap a l’autogestió, essent aquest el primer disc publicat sota el seu propi segell: Zoo Rècords.

Zoo, que s’ha convertit en tot un referent de la música moderna a Europa, presenta dotze noves cançons amb lletres carregades de resposta social i excel·lent maduresa poètica amb la seva energia característica.

El festival ÍTACA torna a programar un espectacle d’Albert Pla, un dels artistes més transgressors, sorprenents i polifacètics d’aquest país, que des de fa uns anys no falla a cap edició del festival.

Os acordáis? és el títol d'una de les últimes cançons que va compondre durant la pandèmia, una composició tan llarga com el temps que va durar el confinament. Albert Pla reflexiona amb ironia sobre l'impacte que ha tingut la crisi del coronavirus a nivell mundial.

En aquesta ocasió puja a l'escenari sol, en estat pur, amb aquesta força que té per teatralitzar les seves cançons i aconseguir un espectacle d'una poètica inusual, trencadora i electritzant. Un show on barrejarà cançons noves i emblemàtiques de la seva carrera amb algun monòleg, es mourà lliure amb el seu inhalàmbric i la seva guitarra i baixarà a la platea per cantar entre el públic, això sí, amb mascareta.

La Motown va ser un segell que va popularitzar el soul, el funk i l'R&B i els va portar a la primeríssima línia comercial. Creada a Detroit el 1959, ha jugat un paper fonamental en la difusió de la música popular nord-americana, arribant la seva influència a la majoria dels estils de música moderna actual.

Concebuda com una autèntica fàbrica d'artistes i de hits, la Motown es va caracteritzar per portar a l'extrem tota la cadena de producció musical: des dels compositors, els músics de sessió i la roba que s'acabava portant en l'espectacle en directe. Això va fer nèixer un so i un estil Motown.

La Black Music Big Band vol rendir homenatge a aquest so i a aquest estil en l'espectacle Motown Project, un concert en què repassarà els hits  d'artistes de soul llegendaris com The Temptations,  Marvin Gaye, The Supremes, The Jackson five, o Stevie Wonder entre d'altres.

La Black Music Big Band és la primera big band formativa centrada en els estils del soul i el funk. Creada fa 5 anys a comarques gironines, ja ha enregistrat tres discs, dos d’ells en directe. Està formada per una trentena de noies i nois d'entre 15 i 25 anys , amb la direcció musical d'Adrià Bauzó i Nuri Mancebo a la part vocal. Ha col.laborat amb artistes com Llibert Fortuny, The Sey Sisters, Raynald Colom, Víctor Branch, Nito Figueras, Paula Grande i David Mauricio. Black Music Big Band és un projecte de la Fundació Casa de la Música de les Comarques Gironines i el Black Music Festival.

Lágrimas de Sangre és una banda de rap combatiu que beu d’estils més enllà del hip-hop, com el rock i el reggae. LDS entra al circuit professional amb el seu primer disc Si uno no se rinde, (New Beats/ Kasba, 2015), un disc de rap combatiu i contestatari forjat de la cruesa i la distorsió de les guitarres elèctriques.

Amb tres discs editats i més de 80 concerts a l’any per tota la península, Lágrimas de Sangre s’ha convertit en un dels grups més sol·licitats en el circuit de festivals. Al seu últim disc, Vértigo (Guspira Records 2019), LDS recupera un so més urbà reivindicant-se com una banda de Rap.

La irrupció de la COVID19 el 2020 no els va deixar amb els braços creuats i els seus components van aprofitar el confinament per preparar àlbums en solitari. Still ill ens va presentar Allò que mai no mor (Guspira Records 2020) mentre que Microbio va publicar Oficio y Terapia (Guspira Records 2020).  Ara es preparen per tornar a la carretera amb un show nou que inclourà clàssics de la seva carrera, així com algunes de les noves cançons d’aquests discos en solitari.

La banda osonenca torna al Festival ÍTACA, Cultura i Acció per presentar el 26 de juny seu nou treball que es publicarà el proper mes de maig. Un treball molt esperat després del seu aclamat Fans del Sol que va consolidar Oques Grasses com un dels grups de referència del panorama musical català  amb un talent, una imaginació i una personalitat única. 

Arnau Altimir (bateria i veus), Guillem Realp (baix i veus), Joan Borràs (teclat i veus), Josep Valldeneu (saxo i veus), Miquel Biarnés (trombó, percussió i veus), Miquel Rojo (trompeta i veus) i Josep Montero (guitarra i veu principal) són els components de la banda.

Xiula presenta el seu darrer disc Descontrol MParental i nou espectacle (L’Estartit, 27 de juny)

Xiula és una experiència familiar, una festa en forma de viatge per les seves cançons. Xiula és un batibull sorprenent de valors educatius, interacció constant i molt d’humor. Amb Xiula cada espectacle és diferent de l’anterior però té un denominador comú: connectar amb les experiències i la realitat de grans i petits.

El nou espectacle de Xiula inclou la presentació de cançons del seu últim disc Descontrol Mparental (en el que han col·laborat Beth, Suu i Clara Peya, entre d’altres) però no s’obliden dels hits del grup: Verdura i Peix, Polls, Sucre, T’estimo Bastant o Estic nerviós…

Música familiar, per a públic infantil i juvenil, amanida amb jocs, balls i un acompanyament terapèutic dels que no s’obliden, tot amb el seu toc de confetti i una mica de “punkisme”.

Des que va iniciar el seu camí a principis de 2015 a la ciutat de Barcelona, ​​Balkan Paradise Orchestra ha anat confirmant, actuació rere actuació, el seu paper com a formació inusual i trencadora. Integrada per onze instrumentistes de vent i percussió, la BPO (com ja es coneix també a el grup) ha aportat un aire fresc i alegre a el panorama de les fanfàrries del nostre país.

Amb formacions, experiències i influències diverses però compartint la passió per la tradició balcànica, aquestes onze dones transformen el gènere en un autèntic elixir de melodies tradicionals amb ritmes de tot el món, oferint un espectacle carregat d'energia. 

Amb nous singles, un EP per estrenar i una gira emocionant a començar, aquest grup porta energia, festa i ganes de ballar en un espectacle pensat i preparat per a aquests temps en què l'audiència, encara que asseguda, surti amb les piles carregades i una somriure d'orella a orella.

Completa el cartell d’aquesta nit la cantautora Travis Birds, una de les últimes revelacions de l’escena espanyola que presentarà el seu nou disc La Costa de los Mosquitos. En aquest treball Travis Birds mostra el seu món interior, ple de matisos, de colors i de textures.

La Costa de los Mosquitos serà un abans i un després després de l'èxit aconseguit amb Coyotes, capçalera de la sèrie El Embarcadero i la meravellosa versió costat de

Benjamín Prado de 19 dies i 500 nits de Joaquín Sabina. Un disc dels que val la pena gaudir en directe.